
I quina va ser la
meva sorpresa en descobrir que els gegants esmentats d’aquesta ciutat del nord
de la illa, de 5.000 habitants situada a la província de Messina (pitgeu aquí per a més informació), tenien l’aspecte de dos pupi descomunals, portats d’una manera força peculiar, amb els dos
portadors a la vista.
Són en realitat Cronos
i Mitia (veure aquí), dos guerrers d’ambdós sexes d’evocació mitològica que fan referència als orígens de la ciutat (segons
la llegenda, els seus ossos gegantescos es van trobar al costat de la imatge de
la Verge Maria, en una cova, com a suposats custodis de Maria) i que a
principis de setembre surten de l’església del cementiri per iniciar una
cercavila per tota la ciutat.
El més
interessant és descobrir com aquests grans titelles de carrer, l’origen dels
quals es remunta a finals del segle XVIII, podrien ser considerats, pel seu
aspecte, com dos grans pupi, nascuts
en una època que se suposa deuria ser la mateixa en la que es començava a
gestar l’Opera dei Pupi, que no va irrompre fins a la primera meitat del XIX.
Una iconografia que trobem també a la zona de Bèlgica i Flandes, així com a
Nàpols i Calàbria, zones totes elles profundament impregnades del folklore i la
presència hispàniques.